Les pàgines de successos d'aquest dimecres ens informaven de la mort d'una noia per l'impacte d'un llamp a Tamarit, al Tarragonès, quan passejava el passat cap de setmana amb la seva mare per la platja. La descàrrega li va provocar una aturada cardiorespiratòria, per la qual cosa va ser ingressada immediatament a la Unitat de Cures Intensives de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. Sandra Casas, de 23 anys, moria aquest dimecres després d'agreujar-se el seu estat de salut. Desgraciadament no parem atenció a les notícies d'aquest tipus fins que no ens toquen d'aprop.
Era dimecres al vespre, i mentre sopava amb el meu xicot, una trucada de telèfon va fer-me aixecar de la cadira. De cop i volta l'intangible es va fer real. Resulta que la noticia que llegia aquest matí al tren de camí a la feina, i que m'impactava per la capriciositat del destí, prenia forma i nom i es reencarnava amb una companya de la infància. La Sandra, aquella noia rosseta, activa, companya i amiga de tothom, era morta. Em va costar reaccionar. Immediatament em van venir al cap multitud de moments que vaig passar amb ella, i em vaig adonar que ja no en tornarien a haver-hi més.
El dia del funeral ens vam reunir totes les companyes de classe, va ser un moment trist i a l'hora extrany. Ara bé, de tota la voràgine d'esdeveniments d'aquell dia, mai se m'oblidarà una frase que ens va dir la mare de la Sandra: "Aprofita el moment. No deixis de fer res que t'hagis proposat".
Sandra, mai t'oblidarem. T'estimem.
2 comentaris:
A mi m'ho van dir ahir i porto tota la nit i el día d'avui quasi en estat de xoc. També feia molt que no veia a la Sandra, pero havíem parlat pel messenger en més d'una ocasió. Només em sap greu no haver-me pogut despedir amb tothom d'ella. Però està clar que mai la oblidarem i que la portarem sempre al cor.
No coneixo a la seva família, però no em puc arribar a imaginar què deuen estar passant. Tots estem amb ells.
No se com he arribat a parar aquí però a mi m'ho acaben de dir ara... i no puc creure-ho.
Jo vaig ser company de la Sandra a la Fiac durant un parell d'anys i era de les persones que guardava un bon record i sempre era un motiu d'alegria trobar-la voltant per Sabadell.
Tota la setmana seguint la notícia pels mitjans i no podia arribar a imaginar que era la Sandra.
:(
Publica un comentari a l'entrada