Càtedra “El cervell social” de la UAB

Bellaterra. El proper 19 de març a la tarda tindrà lloc a l’Arxiu Històric de Barcelona una xerrada presentació de la càtedra de la Universitat Autònoma de Barcelona “El cervell social”. “El cervell social”, de creació recent, es proposa donar llum a noves maneres d'entendre el comportament social humà, actuant com a centre de pensament i discussió sobre aquest àmbit. Patrocinada per l’Ajuntament de Barcelona, el seu objectiu és promoure el debat i oferir eines i coneixements que ajudin a desvetllar els secrets del nostre “cervell social”, aprofundir en el seu funcionament i en el seu passat evolutiu. La càtedra aposta per a que aquesta comprensió de l’ésser humà s’abordi a partir de trobades multidisciplinàries, la qual cosa requereix un esforç generalitzat per esborrar les fronteres acadèmiques que, tradicionalment, han servit per estructurar el coneixement. En aquest sentit, la càtedra “El cervell social” pretén generar complicitat entre els diferents àmbits de la ciència per comprendre millor com raonem, com construïm el nostre entorn o com establim llaços emocionals, tots ells processos que, finalment, acaben dibuixant el món que percebem i en el qual vivim.

Detingut per conduir a 201 km/h i negar-se a fer les proves d'alcoholèmia

Bellaterra. Els Mossos d'Esquadra han detingut un jove de 23 anys, veí de Bellaterra i de nacionalitat espanyola com a presumpte autor dels delictes de conducció temerària, negativa a sotmetre's a les proves d'alcoholèmia i conduir amb el permís caducat. La matinada del diumenge els mossos tenien establert un control d'alcoholèmia a la sortida del peatge de l'autopista C-16, i van poder observar un turisme que s'apropava al peatge fent tota mena de maniobres temeràries i obligant els altres conductors a evitar-lo. Va superar el peatge sense pagar-lo i va fugir en direcció Barcelona sense fer cas de les indicacions dels agents. Diversos conductors es van aturar al control d'alcoholèmia per denunciar la conducció temerària d'aquest turisme esportiu afirmant que se l'havien trobat de cara i els va obligar a maniobrar per evitar un xoc frontal. Més tard, una patrulla que estava fent un control de velocitat a la mateixa via va detectar el mateix vehicle a 201 km/h en un tram limitat a 90 km/h, aquesta vegada en sentit Manresa i en direcció al control d'alcoholèmia. Quan va arribar al control es va negar a sotmetre's a les proves i es va poder comprovar que tenia el permís de conduir retirat fins al maig del 2007, de fet aquesta és la tercera retirada de carnet que li consta.

Científics de la UAB identifiquen un cos trobat en una fossa comuna

Cerdanyola del Vallès. El Grup d'Identificació Genètica de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha identificat el cos d'un home, desaparegut durant la Guerra Civil, mitjançant l'anàlisi genètica de l’ADN mitocondrial, una metodologia desenvolupada pel grup que ja han utilitzat amb èxit en la identificació dels cossos d’una fossa de Burgos. La identificació s’ha realitzat comparant l’ADN de la mostra de sang d’una familiar del desaparegut amb el de les restes trobades a la fossa. La fossa del Castillo de Fuente el Sol contenia les restes d’11 veïns de la localitat d’Ataquines (Valladolid), assassinats l’agost de 1936. Un grup de familiars dels desapareguts van iniciar el procés d’exhumació de la fossa. L’Asociación para la Recuperación de la Memoria Històrica de Valladolid (ARMHV) va coordinar els treballs d’exhumació, que van ser realitzats per l’arqueòleg Julio del Olmo Martín, l’antropòloga forense María José Vian i el metge expert en antropologia forense Manuel Escarda. El nebot d’un dels desapareguts, en nom propi i en el de l’ARMHV, es va posar en contacte amb el laboratori d’identificació genètica de la UAB i va demanar la col·laboració del grup en la identificació del seu oncle, i va fer arribar al laboratori queixals dels 11 desapareguts i un extens i detallat informe antropològic. L’estudi antropològic, que descriu les edats i les alçades estimades dels 11 cossos de la fossa, va ser de gran utilitat, ja que va permetre seleccionar cinc de les onze víctimes amb edats similars a la de José Martín. Un dels cinc cossos analitzats, el número 8, va presentar de manera inequívoca i reproduïble, els mateixos quatre canvis que la familiar. Cap dels altres quatre cossos, que són tots genèticament diferents entre ells, presenta els mateixos canvis que la familiar. Per tant, des del punt de vista genètic, el cos número 8 és el del desaparegut.