Aprovat el conveni entre la UAB i el consistori per desenvolupar el projecte Campus Itaca

Barberà del Vallès. La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Barberà del Vallès ha aprovat, un any més, i per unanimitat, el conveni de col·laboració institucional entre la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Barberà del Vallès per poder portar a terme el Projecte Campus Itaca. Campus Itaca és un programa socioeducatiu organitzat per la UAB en conveni amb el consistori adreçat a joves barberencs i d’altres municipis, que per diferents motius no se senten motivats per seguir estudiant. Amb aquest projecte es vol estimular als participants a a continuar estudiant després d’acabar l’etapa d’ensenyament secundari obligatori. S’adreça a alumnat amb bones capacitats però que, pel seu entorn familiar i social o per altres motius, no se sent atret ni motivat per l’opció de continuar amb els seus estudis. El programa, que es porta a terme durant els mesos de juny i juliol, consisteix en una estada diurna de nou dies laborables a la UAB, durant els quals els nois i noies fan activitats ben diverses que van des de les més acadèmiques i de suport a l'estudi com també artístiques i lúdiques.

Càtedra “El cervell social” de la UAB

Bellaterra. El proper 19 de març a la tarda tindrà lloc a l’Arxiu Històric de Barcelona una xerrada presentació de la càtedra de la Universitat Autònoma de Barcelona “El cervell social”. “El cervell social”, de creació recent, es proposa donar llum a noves maneres d'entendre el comportament social humà, actuant com a centre de pensament i discussió sobre aquest àmbit. Patrocinada per l’Ajuntament de Barcelona, el seu objectiu és promoure el debat i oferir eines i coneixements que ajudin a desvetllar els secrets del nostre “cervell social”, aprofundir en el seu funcionament i en el seu passat evolutiu. La càtedra aposta per a que aquesta comprensió de l’ésser humà s’abordi a partir de trobades multidisciplinàries, la qual cosa requereix un esforç generalitzat per esborrar les fronteres acadèmiques que, tradicionalment, han servit per estructurar el coneixement. En aquest sentit, la càtedra “El cervell social” pretén generar complicitat entre els diferents àmbits de la ciència per comprendre millor com raonem, com construïm el nostre entorn o com establim llaços emocionals, tots ells processos que, finalment, acaben dibuixant el món que percebem i en el qual vivim.

Científics de la UAB identifiquen un cos trobat en una fossa comuna

Cerdanyola del Vallès. El Grup d'Identificació Genètica de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha identificat el cos d'un home, desaparegut durant la Guerra Civil, mitjançant l'anàlisi genètica de l’ADN mitocondrial, una metodologia desenvolupada pel grup que ja han utilitzat amb èxit en la identificació dels cossos d’una fossa de Burgos. La identificació s’ha realitzat comparant l’ADN de la mostra de sang d’una familiar del desaparegut amb el de les restes trobades a la fossa. La fossa del Castillo de Fuente el Sol contenia les restes d’11 veïns de la localitat d’Ataquines (Valladolid), assassinats l’agost de 1936. Un grup de familiars dels desapareguts van iniciar el procés d’exhumació de la fossa. L’Asociación para la Recuperación de la Memoria Històrica de Valladolid (ARMHV) va coordinar els treballs d’exhumació, que van ser realitzats per l’arqueòleg Julio del Olmo Martín, l’antropòloga forense María José Vian i el metge expert en antropologia forense Manuel Escarda. El nebot d’un dels desapareguts, en nom propi i en el de l’ARMHV, es va posar en contacte amb el laboratori d’identificació genètica de la UAB i va demanar la col·laboració del grup en la identificació del seu oncle, i va fer arribar al laboratori queixals dels 11 desapareguts i un extens i detallat informe antropològic. L’estudi antropològic, que descriu les edats i les alçades estimades dels 11 cossos de la fossa, va ser de gran utilitat, ja que va permetre seleccionar cinc de les onze víctimes amb edats similars a la de José Martín. Un dels cinc cossos analitzats, el número 8, va presentar de manera inequívoca i reproduïble, els mateixos quatre canvis que la familiar. Cap dels altres quatre cossos, que són tots genèticament diferents entre ells, presenta els mateixos canvis que la familiar. Per tant, des del punt de vista genètic, el cos número 8 és el del desaparegut.