
La poda és una de les feines de manteniment més costoses, tant en recursos humans com econòmics. És un treball que requereix una alta especialització, atès que cada espècie i cada situació necessiten un tractament diferenciat. En els darrers anys les tendències respecte a la poda es basen en estudis i teories que han sorgit de l´estudi a fons de la biologia de l´arbre. Segons ells, l´arbre ornamental s´hauria de deixar créixer lliurement, podant només ens els casos estrictament necessaris, com són:
. Formació: els 2-3 primers anys després de la plantació i consisteix a eliminar les branques baixes, rebrots.. que s´allunyen de la forma pròpia de l´arbre.
. Aclarada: a realitzar quan calgui en arbres molt espessos, consisteix a treure branques de l´interior de l´arbre perquè hi entri la llum i ofereixi menor resistència al vent.
. Neteja: a realitzar cada 4-6 anys, segons espècie, consisteix a eliminar branques seques o mortes, branques baixes i rebrots.
. Podes per problemes concrets, tals com branques que destorben el pas de vianants o de vehicles, o que tapen semàfors o senyals de trànsit, que interfereixen en l´enllumenat o el mobiliari urbà.
Atès que els arbres no es planten en funció de l'espai que tenen per a desenvolupar-se, cal destacar que es poda més del que convindria, per tal d'adaptar l'arbre a la situació concreta en que s'ha plantat, sense tenir en compte les exigències concretes de cada espècie.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada